JO VULL SER...

Avui no faig més que pensar i recordar que somiava (i segueixo somiant) tants futurs per mi...!!!

Volia ser egiptòloga i durant un temps vaig buscar i rebuscar tota mena d'informació sobre aquesta civilització. Fins i tot vaig intentar aprendre a llegir els jeroglífics (coses bàsiques vaig aprendre, sí... tot i que no me'n recordo gaire!).

Volia ser metge i per això em mirava totes aquelles sèries de televisió i pel·lícules d'hospitals, imaginant-me allà dins, diagnosticant i operant, salvant vides.

Volia treballar per una ONG i estar a l'Àfrica, movent fitxa i ajudant en un camp de refugiats, fent escoles i construint un futur per a molts, oferint-los una 2a oportunitat.

Volia ser periodista i vaig escriure sense parar tota mena de coses per la revista de l'institut (sobretot en clau d'humor, però també alguna cosa més seria...). Fins i tot vaig fer un blog per recomanació d'un treballador de TV3 i hi vaig penjar tot el que anava escrivint (fa uns anys...ara ja no hi és aquest blog).

Volia dedicar-me a la política i canviar el món. No caure en l'engany d'aconseguir la cadira i quedar-me a la poltrona corrompuda pel poder i els diners.

Volia ser guionista i vaig aconseguir que es representés un dels meus monòlegs al teatre "La Sala" de Rubí en uns tallers d'extraescolars juvenils (teatre als instituts).

Volia ser cineasta, dirigir les meves pròpies pel·lícules, transmetre la meva manera de veure el món, i vaig estar mirant moltíssimes escoles de cinema i fent càlculs per poder-me-les pagar.

Volia... volia fer tantes coses...

Alguns d'aquests futurs que he somiat al llarg de la meva vida encara estan presents a la seva manera. "Estan en coma", perquè al final s'ha destapat el meu camí, però encara no els he enterrat...

He triat educar (bé, he triat... diguem que "m'hi ha portat l'atzar", però ara sóc dins aquest immens i increible món), ensenyar tot el que sé a altres éssers humans. Éssers humans que potser no aixequen 5 pams de terra, però que tenen curiositat per tot allò que els envolta i volen saber-ho tot. D'alguna manera, les seves inquietuds són les meves inquietuds, i viceversa... Per això, quan es facin grans i triïn el seu camí com ho he hagut de fer jo, veuré en ells tot el que em vaig proposar un dia. Ells seran futurs egiptòlegs, metges, periodistes, polítics, guinistes, cineastes,... ells, seran el fruit del meu esforç i dedicació. I m'alegraré de tornar-los a veure algun dia a la tele o als diaris o al carrer o a on sigui, i poder dir/pensar tota feliç: Jo he contibuit a fer-te com ets. Tu ets una part de mi, i jo sóc una part de tu. Els dos hem après l'un de l'altre. I això és el més maco del món... Ensenyar a ser qualsevol cosa que es vulgui ser. Ensenyar a creure en un mateix. Ensenyar que tot és possible. Ensenyar, al cap i a la fi...

Ara veig els més petits somiant en diversos futurs cada segon que passa, com vaig fer jo, i encara em fa recordar més del que recordava. L'únic que puc fer és retornar-los un somriure i donar-los un cop d'esperança. Fer que aquests somnis es facin realitat per uns instants i fer-los entendre i creure que tot és possible i que arribaran allà on vulguin si treballen per aconseguir-ho.

Sento nostàlgia d'aquells anys, d'aquells somnis...