Suposo que avui publico aquesta entrada perquè el tema em toca d'aprop... Vull dedicar la meva actualització a tota la gent gran de Catalunya (i videntment, també a la de la resta del món) que pateix aquesta malaltia. A totes aquelles persones que les envolten i fan el possible per fer-la una mica més suportable durant la seva evolució i, també, a tots els metges i investigadors que treballen per combatre-la!
A ells, que m'han aportat saviesa i experiència. A ells, que m'han explicat part de la història de la meva família i del meu país. A ells, que m'han explicat els horrors que van patir i les alegries que tot i així van viure. A ells, que m'han mimat i estimat sempre. A ells, que ho han donat tot i més per mi, i per la resta de la família. A ells, que són molt més importants per mi del que ningú pot imaginar. A ells, als meus avis...
Acompanyo aquesta entrada amb una cançó que he trobat adequada per l'ocasió. Avui, dia mundial de l'alzheimer, un homenatge a la "Gent gran", aquells que ho han fet tot per nosaltres i que tantes coses ens han ensenyat, amb paciència i dedicació. Per vosaltres, aquest vídeo:
A ells, que m'han aportat saviesa i experiència. A ells, que m'han explicat part de la història de la meva família i del meu país. A ells, que m'han explicat els horrors que van patir i les alegries que tot i així van viure. A ells, que m'han mimat i estimat sempre. A ells, que ho han donat tot i més per mi, i per la resta de la família. A ells, que són molt més importants per mi del que ningú pot imaginar. A ells, als meus avis...
Acompanyo aquesta entrada amb una cançó que he trobat adequada per l'ocasió. Avui, dia mundial de l'alzheimer, un homenatge a la "Gent gran", aquells que ho han fet tot per nosaltres i que tantes coses ens han ensenyat, amb paciència i dedicació. Per vosaltres, aquest vídeo:
GENT GRAN - ELS PETS
Asseguda al costat d´un llit estrany
Ella es mira
D´una capsa cansada de guardar
Fotografies
Les mirades d´uns nens que riuen, ben aferrats
A una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar.
Cap al tard quan baix van arribant
Les visites
Ella posa la ràdio forta i fa
Com qui té amigues.
El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent;
La petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per nadal
Reuma i soledat
Com cada any.
Amoïnada perquè no troba enlloc
Les sabatilles
Pensa que necessita més petons
I menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
Que l´escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per nadal
Reuma i soledat
Com cada any
Asseguda al costat d´un llit estrany
Ella es mira
D´una capsa cansada de guardar
Fotografies
Les mirades d´uns nens que riuen, ben aferrats
A una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar.
Cap al tard quan baix van arribant
Les visites
Ella posa la ràdio forta i fa
Com qui té amigues.
El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent;
La petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per nadal
Reuma i soledat
Com cada any.
Amoïnada perquè no troba enlloc
Les sabatilles
Pensa que necessita més petons
I menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
Que l´escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per nadal
Reuma i soledat
Com cada any
I per acabar, un power point que m'acaben d'enviar. Aquest cop, dirigit als fills d'aquestes maravelloses i esplèndides persones, la "Gent gran".
3 comentaris:
Un homenatge molt maco ^^
I la cançó, preciosa... una de les que més m'agraden dels Pets!
Continua així... i no abandonis mai aquest blog eh!
Petonets! :)
Hola Mirentzu!!!
A mi també m'agrada molt aquesta cançó, és genial i els nostres avis es mereixen aquest tipus de detalls!!! ^^
Pel blog no pateixis, no l'abandonaré!!!
Molts petonas a tu també!!
Publica un comentari