La vida és una malaltia mortal de transmissió sexual. Hi ha moltes malalties, però sense aquesta, no en pots tenir cap més.
La vida són petits grans moments. Fragments de felicitat que construeixen un camí. Un camí en el qual podem trobar, des de les flors més belles, fins als rocs més rugosos i punxeguts.
La vida són petits grans moments. Fragments de felicitat que construeixen un camí. Un camí en el qual podem trobar, des de les flors més belles, fins als rocs més rugosos i punxeguts.
La vida és una cursa d'obstacles que cal superar per poder creuar la meta i poder sentir que has aconseguit el que t'havies proposat.
La vida és despertar-me cada dia, anar a treballar, estudiar, trobar-me amb algú i xerrar una estona, estar amb la gent que m'envolta, estar amb mi,... És trobar en cada dia els petits detalls que el fan diferent de la resta.
La vida és un grapat de sentiments, un munt de relacions, vivències, acció. És plorar, riure, sorprende's, emocionar-se, decepcionar-se,...
La via és com un rellotge que no s'atura. El temps passa i la vida avança. De vegades volem aturar-la per un moment, però no podem. Si es para, ho fa per sempre... I a la vida no li podem posar piles noves. S'acaba i prou.
La vida és un regal que no hem escollit nosaltres, que ens pot agradar més o menys i, per tant, podem fer-ne l'ús que creguem més convenient. Cadascú percep el regal d'una manera diferent. Podem pensar que no serveix per res, ja que fem el que fem, ja sabem com acabarà; però també podem pensar en aprofitar al màxim l'oportunitat que ens han regalat, sense la incertesa de no saber el final.
La vida és un procés. Un procés que, per conèixer-lo, l'has de viure. És tot el que ens succeeix a cadascun de nosaltres.
La vida és un llarg somni del qual mai vols despertar. Un somni que, de vegades, es transforma en malson. Però tot i així, normalment acaba sent un somni de final feliç, com en les pel·lícules...
La vida és com un pastís. Cal saber posar els ingredients en la seva mida, per obtenir un resultat dolç... si t'equivoques en les mesures o et deixes algun element, l'invent pot sortir-te un pèl amarg! Però, a base de repetir la recepta, en vas aprenent a fer...
La vida és el pas que hem de fer, abans de morir.
4 comentaris:
Gemma Masferrer!
xDD
Noiaaaaa... si que feia temps que no m'hi passava! xD No saps la canya que m'estan fotent (suposo que a tu també...) Però és que... HAY QUE VER!
Com va aixòoooo??
M'ha encantat això que has escrit... ja t'ho he dit molts cops... aquí hi ha talent!
Aaaaaapa doncs!
Un super petonàs d'una veterinària al 35% xDDDDD (si: soc friki)
X'D
~MÿR*
Mirentzu!
Quina alegria veure que encara respires per aquest món! jejeje
Sí, la veritat és que a mi aquestes dues últimes setmanes m'han fotut molta canya també... deu ser cosa general! Perquè diguin que la vida d'estudiant és perfecte (que sí... també!:p jejej)
Moltes gràcies pels teus elogis veterinària al 35%!!! (però no gens friki...que consti! jajaja).
Gràcies per creure que almenys, si no me'n surto en una carrera, tindré una altre possibilitat de futur, escrivint!!! xD
un gran bloc, m'hi passaré sovint!
m'agrada el teu punt de vista:)
passa't pel meu, si vols!^^
Gràcies Buchii!!!
Tot un honor que algú em comenti que li agrada el meu blog!
Ara ja fa temps que no hi escric per això... (examens finals i treballs finals a la universitat, etc.)
Ara que ja ha arribat l'estiu anirem ficant més coses!
Em passaré pel teu!!! ;)
Publica un comentari