Com la boira, que desfà paisatges, el meu cap està borrós, confós, perdut en la blanca espessor de l'aire...
I si, per un joc de mans, hi hagués un gir del destí?
I si en despertar, tots els somnis s'haguessin fet realitat?
I si aquell horitzó que s'observa al fons del mar, ens portés cap a alguna banda?
Sempre és el mateix... Buscar preguntes i inventar respostes, sense que arribin mai a un consens.
Deixar-ho tot i anar cap a algun lloc, només coneixent el punt de partida... Sense cap direcció establerta, sense cap trajectòria concreta, guiant-te només pel Sol i les estrelles, deixant-te endur pel vent...
Sona difícil, però temptador i reconfortant a la vegada.
És per això que aniré cap on el meu cor crida.
Aniré cap on el meus peus em portin.
Aniré allà on les muntanyes acaricien els núvols.
Aniré on la lluna i les estrelles es fonen amb l'aigua, i s'amaguen.
Aniré, on em dugui el vent...
I si, per un joc de mans, hi hagués un gir del destí?
I si en despertar, tots els somnis s'haguessin fet realitat?
I si aquell horitzó que s'observa al fons del mar, ens portés cap a alguna banda?
Sempre és el mateix... Buscar preguntes i inventar respostes, sense que arribin mai a un consens.
Deixar-ho tot i anar cap a algun lloc, només coneixent el punt de partida... Sense cap direcció establerta, sense cap trajectòria concreta, guiant-te només pel Sol i les estrelles, deixant-te endur pel vent...
Sona difícil, però temptador i reconfortant a la vegada.
És per això que aniré cap on el meu cor crida.
Aniré cap on el meus peus em portin.
Aniré allà on les muntanyes acaricien els núvols.
Aniré on la lluna i les estrelles es fonen amb l'aigua, i s'amaguen.
Aniré, on em dugui el vent...
SOTA UNA ESTRELLA - SOPA DE CABRA
5 comentaris:
És bona aquesta cançó, Gemma.
A vegades tenim la necessitat de intentar començar un nou camí, però ens trobem amb la inseguretat que fa crèixer els dubtes i ens impideix tirar endavant...
Recorda que s'ha de lluitar pels somnis, encara que semblin impossibles.
Un petonet ;)
Ei Gemma!!
Em fa molt feliç cada cop q actualitzes^^ i m'agrada mol tmb aquest rellotge q tens al blog sota el lema "El temps passa" o algo axi... li dóna trascendència al tema XD XD
L'entrada ma agradat, reflexiva, i la cançó tmb m'agrada mol...
Segueix les pases i no tinguis por d'on et portaran, en totes les fases del camí s'apren, i com deien "no hay camino, se hace camino al andar"!!!
Una forta abraçada!
Ei!
Gràcies a tots dos per les vostres paraules! Per mi, són petits fragments de felicitat, que m'omplen...
Fins la pròxima entrada! ;)
Molt interessants les teves reflexions. No perdis mai aquest esperit.
Gràcies!
Aviat penjaré una nova actualització! (no puc fer-ho tant sovint com m'agradaria...)
Publica un comentari