El món està ple de pors. Qui digui que no té por de res, menteix. La por forma part de la vida, i no ens en podem desdir. I, tot i així, encara que fos possible, no sé si seria bo desfer-nos-en... jo, almenys, no me'n voldria desprendre.
És veritat; la por ens bloqueja de tal manera que el cos se'ns paralitza. El cos, i també la ment... de sobte, se'ns fa difícil prendre decisions, actuar d'una manera o una altra. Travessar un camp ple de verdisses sense saber què hi trobarem darrere és dur quan aquesta sensació s'apodera de nosaltres...
Però la por també pot jugar a favor nostre en algunes ocasions. Ens pot fer ser prudents davant d'alguna situació o, simplement, fer bategar el nostre cor amb força per recordar-nos que encara és allà, atent a qualsevol passa...
De vegades, caminar amb els ulls tancats, és una aventura que no ens podem deixar perdre...
No obstant, per bé o per malament, les persones tendim a rebutjar la por, aquest sentiment incert, ple de dubte i desesperació, que engloba tants interrogants...
Por a fer-se gran,
i no servir per res; de tenir aquella sensació de ser més una molèstia que no pas una ajuda o un recolzament pels altres...
Por d'aturar-se i mirar,
d'observar coses que no ens agraden i que voldríem passar per alt, fer-les fonedisses...
Por de tocar,
de prémer el botó que no toca i espatllar la màquina...
Por d'equivocar-se,
a l'error i a la incomprensió d'aquest per part del nostre entorn...
Por de sentir,
de deixar sortir el dolor, la ràbia, l'eufòria,... d'expressar-nos...
Por de sentir-se buit,
de no trobar allò que t'omple i que saps del cert que et faria feliç...
Por de saltar,
de caure i de no poder-te aixecar, de no trobar cap mà...
Por a la solitud,
a convertir-se en un nàufrag en una illa deserta,
en un genet en ple desert...
Por a la rutina,
a repetir les mateixes accions una vegada i una altra, sense sortir-se de la ratlla i conformant-se amb l'establert, resignant-se a la previsió total del dia a dia...
Por a decidir,
un sempre vol tenir una altra opinió, veure si el que pensa és correcte, o com se'n surt altra gent en la seva situació per a poder triar...
Por a ser esclau del temps,
a deixar-se guanyar per les busques d'un rellotge,
a no tenir temps per a un mateix...
En definitiva, infinites pors que ens recorren la pell a cada instant, que ens fan insegurs del nostre curs...
Estrany i pur sentiment, la por...
És veritat; la por ens bloqueja de tal manera que el cos se'ns paralitza. El cos, i també la ment... de sobte, se'ns fa difícil prendre decisions, actuar d'una manera o una altra. Travessar un camp ple de verdisses sense saber què hi trobarem darrere és dur quan aquesta sensació s'apodera de nosaltres...
Però la por també pot jugar a favor nostre en algunes ocasions. Ens pot fer ser prudents davant d'alguna situació o, simplement, fer bategar el nostre cor amb força per recordar-nos que encara és allà, atent a qualsevol passa...
De vegades, caminar amb els ulls tancats, és una aventura que no ens podem deixar perdre...
No obstant, per bé o per malament, les persones tendim a rebutjar la por, aquest sentiment incert, ple de dubte i desesperació, que engloba tants interrogants...
Por a fer-se gran,
i no servir per res; de tenir aquella sensació de ser més una molèstia que no pas una ajuda o un recolzament pels altres...
Por d'aturar-se i mirar,
d'observar coses que no ens agraden i que voldríem passar per alt, fer-les fonedisses...
Por de tocar,
de prémer el botó que no toca i espatllar la màquina...
Por d'equivocar-se,
a l'error i a la incomprensió d'aquest per part del nostre entorn...
Por de sentir,
de deixar sortir el dolor, la ràbia, l'eufòria,... d'expressar-nos...
Por de sentir-se buit,
de no trobar allò que t'omple i que saps del cert que et faria feliç...
Por de saltar,
de caure i de no poder-te aixecar, de no trobar cap mà...
Por a la solitud,
a convertir-se en un nàufrag en una illa deserta,
en un genet en ple desert...
Por a la rutina,
a repetir les mateixes accions una vegada i una altra, sense sortir-se de la ratlla i conformant-se amb l'establert, resignant-se a la previsió total del dia a dia...
Por a decidir,
un sempre vol tenir una altra opinió, veure si el que pensa és correcte, o com se'n surt altra gent en la seva situació per a poder triar...
Por a ser esclau del temps,
a deixar-se guanyar per les busques d'un rellotge,
a no tenir temps per a un mateix...
En definitiva, infinites pors que ens recorren la pell a cada instant, que ens fan insegurs del nostre curs...
Estrany i pur sentiment, la por...
POR- ELS PETS
6 comentaris:
Gràcies, Gemma. Hi ha frases molt descriptives i sí, és molt difícil escriure sobre alguna cosa que ni tan sols entens...
Els sentiments són incomprensibles, sovint no tenen raó de ser... igual que la por, molts altres també (l'amor, per exemple).
Però per a mi no hi ha sentiments bons o dolents. Sota la meva mirada, tots ells són purs... més o menys agradables, sí, però d'igual complexitat...
Puc tenir por de moltes coses, però mai d'aquesta, de sentir... Per mi, és la més bella de les pors... allò que és incomprensiblement intens per a les persones...
Gemma!!
M'alegra molt poder tornar a llegir-te i més parlan d'un tema tan profund com aquest... Complex, intens, sinuós, personal, variant...el món dels sentiments i el de la por com a sensació podria definir-se amb algunes d'aquestes paraules però mai seria perfectament retratat!!
La veritat esq am la por soc un expert, i avui x avui e aprés a saber la tractar i casi casi dominar :)
Espero q ens regalis actualitzacions una miqueta més sovint a partir d'ara!! ;)
1abraçada!!
Un mai pot dir que acaba sent un expert quan es tracta d'aquest tema tant immensament complicat, però me n'alegro que t'hi acostis i, sobretot, que t'hi enfrontis! ^^
Espero actualitzar més sovint, ja saps que m'agrada molt escriure, malgrat la feina... Gràcies!!!;)
Buf...
La veritat es que és un text que m'ha tocat.
Sabia que tenia pors, moltes de molt reconegudes i assumides, però amb alguna de les que has mencionat no hi havia caigut, i sé que en el fons si que les tinc...
També m'ha sobtat que "comparteixis" les mateixes que jo... suposo que per l'egocentrisme tipicament humà no pensem que els altres tinguin, en gran part, les mateixes por que les pròpies, i sempre sorpren quan veus llegit un text que t'identifica tant.
Els Pets... com la claven a vegades!xD
Cris!
Segurament, compartim moltes pors, encara que no ens ho diguem o no ens n'adonem...
The de dir que algunes de les que he posat no les pateixo jo (perquè mai les he tingudes o perquè les he abandonat i, per fi, vençut...). Però reconec que, igual que n'hi ha que no cmparteixo dle text, també n'hi ha que probablement m'he deixat pel camí...
La llista de les pors és immensament infinita...
Pel que dius de l'egocentrisme humà, potser aquest és un altre tema de debat que es mereixi una altra entrada...
Me n'alegro que t'hagi agradat el text i t'hi hagis sentit identificada (tot i que el tema és fàcil d'arribar a tothom, a gent de totes edats i tota mena. Les pors, són un fet universal... aquest realment sí...).
Gràcies pel comentari! ;)
Publica un comentari