El món està ple de pors. Qui digui que no té por de res, menteix. La por forma part de la vida, i no ens en podem desdir. I, tot i així, encara que fos possible, no sé si seria bo desfer-nos-en... jo, almenys, no me'n voldria desprendre.
És veritat; la por ens bloqueja de tal manera que el cos se'ns paralitza. El cos, i també la ment... de sobte, se'ns fa difícil prendre decisions, actuar d'una manera o una altra. Travessar un camp ple de verdisses sense saber què hi trobarem darrere és dur quan aquesta sensació s'apodera de nosaltres...
Però la por també pot jugar a favor nostre en algunes ocasions. Ens pot fer ser prudents davant d'alguna situació o, simplement, fer bategar el nostre cor amb força per recordar-nos que encara és allà, atent a qualsevol passa...
De vegades, caminar amb els ulls tancats, és una aventura que no ens podem deixar perdre...
No obstant, per bé o per malament, les persones tendim a rebutjar la por, aquest sentiment incert, ple de dubte i desesperació, que engloba tants interrogants...
Por a fer-se gran,
i no servir per res; de tenir aquella sensació de ser més una molèstia que no pas una ajuda o un recolzament pels altres...
Por d'aturar-se i mirar,
d'observar coses que no ens agraden i que voldríem passar per alt, fer-les fonedisses...
Por de tocar,
de prémer el botó que no toca i espatllar la màquina...
Por d'equivocar-se,
a l'error i a la incomprensió d'aquest per part del nostre entorn...
Por de sentir,
de deixar sortir el dolor, la ràbia, l'eufòria,... d'expressar-nos...
Por de sentir-se buit,
de no trobar allò que t'omple i que saps del cert que et faria feliç...
Por de saltar,
de caure i de no poder-te aixecar, de no trobar cap mà...
Por a la solitud,
a convertir-se en un nàufrag en una illa deserta,
en un genet en ple desert...
Por a la rutina,
a repetir les mateixes accions una vegada i una altra, sense sortir-se de la ratlla i conformant-se amb l'establert, resignant-se a la previsió total del dia a dia...
Por a decidir,
un sempre vol tenir una altra opinió, veure si el que pensa és correcte, o com se'n surt altra gent en la seva situació per a poder triar...
Por a ser esclau del temps,
a deixar-se guanyar per les busques d'un rellotge,
a no tenir temps per a un mateix...
En definitiva, infinites pors que ens recorren la pell a cada instant, que ens fan insegurs del nostre curs...
Estrany i pur sentiment, la por...
És veritat; la por ens bloqueja de tal manera que el cos se'ns paralitza. El cos, i també la ment... de sobte, se'ns fa difícil prendre decisions, actuar d'una manera o una altra. Travessar un camp ple de verdisses sense saber què hi trobarem darrere és dur quan aquesta sensació s'apodera de nosaltres...
Però la por també pot jugar a favor nostre en algunes ocasions. Ens pot fer ser prudents davant d'alguna situació o, simplement, fer bategar el nostre cor amb força per recordar-nos que encara és allà, atent a qualsevol passa...
De vegades, caminar amb els ulls tancats, és una aventura que no ens podem deixar perdre...
No obstant, per bé o per malament, les persones tendim a rebutjar la por, aquest sentiment incert, ple de dubte i desesperació, que engloba tants interrogants...
Por a fer-se gran,
i no servir per res; de tenir aquella sensació de ser més una molèstia que no pas una ajuda o un recolzament pels altres...
Por d'aturar-se i mirar,
d'observar coses que no ens agraden i que voldríem passar per alt, fer-les fonedisses...
Por de tocar,
de prémer el botó que no toca i espatllar la màquina...
Por d'equivocar-se,
a l'error i a la incomprensió d'aquest per part del nostre entorn...
Por de sentir,
de deixar sortir el dolor, la ràbia, l'eufòria,... d'expressar-nos...
Por de sentir-se buit,
de no trobar allò que t'omple i que saps del cert que et faria feliç...
Por de saltar,
de caure i de no poder-te aixecar, de no trobar cap mà...
Por a la solitud,
a convertir-se en un nàufrag en una illa deserta,
en un genet en ple desert...
Por a la rutina,
a repetir les mateixes accions una vegada i una altra, sense sortir-se de la ratlla i conformant-se amb l'establert, resignant-se a la previsió total del dia a dia...
Por a decidir,
un sempre vol tenir una altra opinió, veure si el que pensa és correcte, o com se'n surt altra gent en la seva situació per a poder triar...
Por a ser esclau del temps,
a deixar-se guanyar per les busques d'un rellotge,
a no tenir temps per a un mateix...
En definitiva, infinites pors que ens recorren la pell a cada instant, que ens fan insegurs del nostre curs...
Estrany i pur sentiment, la por...
POR- ELS PETS
